I fer glops petits. Poc a poquet i a carbonet. Que la gola humida i el vi, gotellimi versos d'antics trobadors. Lladres de records i muses de lloguer. Fanatisme esmicolat i fal·làcies als diaris. Agafar amb força i les mans aspres esvoralls de pa dur, sec i ensopit. Jugar a ser cantautor dins la Revolta. Concert gatzarós i oblit. Ànima perversa i mordaç, disfressa de princesa. Plans fracassats catapultats al proper dimarts. Capes invisibles i llibres esgrogueïts; miralls en forma de fletxa. Realitat efímera i soliloquis d'acaballes d'estiu.
Ei , esper que aquests escrits vulguin dir que estas recuperada. Per tant esper els soliloquis de tardor. ;)
ResponEliminaUna bessada . salut.
A glops, ets. A glopets, gotellimant la gola a ritme de do re mi fa ri go la... Per cep ci ó? Boh! Veurem la realitat a través de la nostra i altres mirades, formant un calidoscopi que ens regali grans dubtes per esmicolar i petits segons de certesa eterna. Els somriures sempre seran per pintar, no de verí, sinó de veritat, que comença amb la v de valenta i voluntat.
ResponElimina