Més que un despatx, semblava una gran butxaca de records. Un refugi
nuclear decorat amb paciència. Una porta oberta al cosmos –i als estudiants de
màster-.-Em volia veure, professora?
-Sí, segui. D’allò...el seu nom és..
-El mateix que tants cops ha escrit als marges dels apunts, doctora.
-Veig que té bona memòria, això l’ajudarà amb la part teòrica de ..
-Per a què m’ha fet venir?
-Vol un te? – va dir assenyalant una capsa que en devia tenir centenars d’ infusions de mil coloraines.
-Tinc un mica de pressa.
-D’acord. Seré breu, doncs.
-L’escolto..
