divendres, 23 de novembre del 2012

Gira-sols furtius


"Possiblement haurem d'aprendre tantes coses que serà fàcil enfrontar-nos al futur..."








Del quotidià ragen espurnes i raigs ultraviolats
que brinden esperances i saluden al demà.
A tu i a mi, estimada, som gira-sols furtius.
Obres la mà a consciència, a poc a poc,
separant el cinc dits i deixant anar la sal,
en carreteres i desafiants ports de muntanya.

Fas enrogir les galtes de la fred de l'Empordà,
 i en les vesprades amb lluna també la punta del nas.
-De nou i per sempre l'estel de les banderes.-
Ensenyant a caminar, corda gens fluixa. Ben lligada.
Camí al futur i a un mar de coralls.Nedant a contrallum.
Buscant oxigen i clorur d'amoni entre les ungles.

Tot dibuixant fronteres que s'esquerden
en pronunciar un solemne crec en tu. 
Ulls brillants de valentia i entelats en justícia.
Obrint finestres a la creativitat, explosions internes
que fan esmicolar les pors dins flamarades i fum.
Obrint finestres a un tu, a un jo, a un nosaltres,
Fent baixada i pujada, desfent i fent camí.
Endavant i enrere, i de nou endavant; gira-sols furtius.




http://www.youtube.com/watch?v=gp9ATGigkK8
















diumenge, 18 de novembre del 2012

Soliloquis d'acaballes d'estiu

I fer glops petits. Poc a poquet i a carbonet. Que la gola humida i el  vi, gotellimi versos d'antics trobadors. Lladres de records i muses de lloguer. Fanatisme esmicolat i fal·làcies als diaris. Agafar amb força i les mans aspres esvoralls de pa dur, sec i ensopit. Jugar a ser cantautor dins la Revolta. Concert gatzarós i oblit. Ànima perversa i mordaç, disfressa de princesa. Plans fracassats catapultats al proper dimarts. Capes invisibles i llibres esgrogueïts; miralls en forma  de fletxa. Realitat efímera i soliloquis d'acaballes d'estiu.


dilluns, 16 d’abril del 2012

Lèmurs amb corona

I el camí és això, estimats! Aixecar es cul de terra amb cadascuna de les caigudes i somriure veient lèmurs amb corona. (La resta de corones als taurons!)

Cau el vespre,  i el soroll de la tetera trenca aquest espai del temps en què no hi ets. I escoltes les cançons de sempre i el metrònom escriu en cursiva un tic tac efervescent i entortolligat en futures històries del passat. En històries d'un futur vençut.



I fotografies un instant i els somriures preparats retallen polsim d'estels. I dubtes de qui ets, i t'abraces al vull ser i oblides objectius adolescents. I et mires la mà dreta, i l'immensitat de l'Amazones dansa amb un Orinoco difús, i els vents d'Amèrica del Sud et recorden que malauradament ets al Nord; i voldries fugir construint quelcom on tornar.