dijous, 20 d’octubre de 2011

La vida és..

Ni grans plans, ni super festes, ni idealitzacions, ni carreres universitàries infinites...

La vida és la olor a cremat de l'estufa de llenya un divendres de desembre. I un pinzell que un cop l'estrenes ja mai no queda del mateix color -per molt que el rentis-. La vida és passejar per carrers amb nom de poeta, lluitar per respirar. Un estel i quatre barres.

La vida és el somriure d'algú desconegut, els mitjons gruixuts per dormir, els rajos de sol que s'escolen i no desperten.

La vida és Fernando Pessoa, pujar al 28 quan fa boira, o rio Tejo. I l'enyor.