dilluns, 16 d’abril del 2012

Lèmurs amb corona

I el camí és això, estimats! Aixecar es cul de terra amb cadascuna de les caigudes i somriure veient lèmurs amb corona. (La resta de corones als taurons!)

Cau el vespre,  i el soroll de la tetera trenca aquest espai del temps en què no hi ets. I escoltes les cançons de sempre i el metrònom escriu en cursiva un tic tac efervescent i entortolligat en futures històries del passat. En històries d'un futur vençut.



I fotografies un instant i els somriures preparats retallen polsim d'estels. I dubtes de qui ets, i t'abraces al vull ser i oblides objectius adolescents. I et mires la mà dreta, i l'immensitat de l'Amazones dansa amb un Orinoco difús, i els vents d'Amèrica del Sud et recorden que malauradament ets al Nord; i voldries fugir construint quelcom on tornar.