divendres, 14 de maig de 2010

Boira de sexta feira

La nostàlgia vagareja en forma de boira. Sempre que plou, el pont vermell es veu només fins a la meitat, i els núvols l'abracen. El regust dels teus petons és quadriculat. Com el paviment lisboeta, testimoni de cada passa. També de cada passa enrere.
Les hores s'amunteguen en la pressa, els quilòmetres reclamen justícia. Els controls a Cisjordània són eterns. I jo vull abraçar els núvols....El meu nuvolet