La vida és el somriure d'algú desconegut, els mitjons gruixuts per dormir, els rajos de sol que s'escolen i no desperten.
La vida és Fernando Pessoa, pujar al 28 quan fa boira, o rio Tejo. I l'enyor.
dijous, 20 d’octubre del 2011
La vida és..
Ni grans plans, ni super festes, ni idealitzacions, ni carreres universitàries infinites...
La vida és la olor a cremat de l'estufa de llenya un divendres de desembre. I un pinzell que un cop l'estrenes ja mai no queda del mateix color -per molt que el rentis-. La vida és passejar per carrers amb nom de poeta, lluitar per respirar. Un estel i quatre barres.
La vida és el somriure d'algú desconegut, els mitjons gruixuts per dormir, els rajos de sol que s'escolen i no desperten.
La vida és Fernando Pessoa, pujar al 28 quan fa boira, o rio Tejo. I l'enyor.
La vida és el somriure d'algú desconegut, els mitjons gruixuts per dormir, els rajos de sol que s'escolen i no desperten.
La vida és Fernando Pessoa, pujar al 28 quan fa boira, o rio Tejo. I l'enyor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La vida és olor a gespa acabada de tallar, la vida és poder ajudar a néixer a uns porquets, la vida, és fer una abraçada a la meva menina.
ResponEliminaUn petonet enorme!
Ens hem de veure :-)
Enyores Portugal?
ResponEliminaQue si enyoro Portugal? Amb totes les meves forces.. I avui que és diumenge i plou, no m'hi cap el buit al pit..
ResponElimina