Enderrocant

Crear, viure i modelar. Donar forma a les ambicions. A cops de pinzell, d'imaginació i d'un estat bohemi de l'esperit. Carrerons d'Alfama plens d'escales i acords de fado. Sempre romandrà allà o "vinho verde", as suas cervejas i bones converses.

Em pregunto com serà la ciutat d'aquí uns anys, quan ja faci temps que no hi visc. Quina sensació em recorrerà per dins quan trepitgi de nou aquest paviment, amb records amuntegats a casa cantonada.

Aquests dies el vent comença a dur olor a comiat, i entre la colla està prohibit comentar quelcom similar a final d'erasmus. Tots tenim una estranya sensació a dins i lluitem per fer veure que no arriba, que el temps s'atura. Però tothom aprofita per anar a una festa -tot i que potser no tingui massa ganes-, per fer més fotos del compte, per somriure a mitja tarda.. perquè en el fons tots tenim la sensació que la majoria de les coses que fem, potser les fem per última vegada.

Construir i enderrocar per tornar a constuir.