World press photo '09Rossega les entranyes,forada amb les potes enverinades i el quelícers maleïts. Escup foc i flames dins les visceres sense pietat, amb odi i fúria. Emvermelleix les putrefactes mucoses de l' estòmac i crida deixant anar un insult ensordidor dins una ànima tan buida que amb prou forces retorna "l'eco" de la flamarada.
Les cames fan figa en intentar avançar una passa.I un vent -que aquest cop no és del nord- t'empeny enrera amb força, amb violència ,acompanyat de puntes afilades de les roques que deixa anar el penya-ssegat de la injustícia.
Els budells, recargolats en si mateixos, amaguen i enfosqueixen els somnis, acidificant-los i obligant-los a desaparèixer en un vòmit liquós d'esperances i somriures.
La olor a mort es barreja amb misèria coagulada i ampolles de vidre d'inocència caduca. I les escletxes, abans únic bri de llum ara ocupades per la molsa de l'explotació tornen fosca la cambra i tanquen-a cops de porra corrupta- tota porta al demà
- Text de l'estiu, al tornar de Moçambic -
Holaaa bonica!:)
ResponEliminaestic mig fent un test de la autoescola, mig comenatan.te...jajaja!;)
uhhhh quina raó que tens... que important es "l'ARA", i els somriures... i que et regalin un somriure, argh! i una abraçada inesperada, m'encantan...
Dona molt que pensar el text, obrim portes...
I quines ganes de que la meva germana se'n vagi de viatje...jopelines!:O
I un regalet per tuuu...:)
http://www.youtube.com/watch?v=vkuw4ha_oUw
Una abraçada forta d'oseta polar doncs, d'aquestes inesperades que tant agradan!!:)
PD: deixaràs que es vegi aquest comentari, jajajajaja!;)
Sí, és ben fomut i espès el món de la injustícia... jo marxo al Sàhara, però no cal anar tan lluny per trobar-te-la de cara. De vegades, a la pròpia cantonada de casa... és ben clar: fem el que podem per deixar el món un xic millor de com ens l'hem trobat. I si els peus et duen a Moçambic, doncs Moçambic. Si et duen al desert, s'hi ha d'anar sense por. Però sense oblidar mai el que tenim a casa, a prop.
ResponElimina