Només instants del temps
divendres, 8 de gener del 2010
Prou!
I el meu cap és a punt d'explotar, de fer puuuuuum i deixar anar mil versos sagnants i esmicolats per l'habitació.
Ah no, calla! Que els versos els guardo a un altre lloc.
-sempre a l'esquerra-
1 comentari:
diurff
dissabte, de gener 09, 2010 7:38:00 a. m.
sort..que sempre ens queden els versos, inmensa sort..
Respon
Elimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
sort..que sempre ens queden els versos, inmensa sort..
ResponElimina