dilluns, 17 de maig del 2010

Enderrocant

Crear, viure i modelar. Donar forma a les ambicions. A cops de pinzell, d'imaginació i d'un estat bohemi de l'esperit. Carrerons d'Alfama plens d'escales i acords de fado. Sempre romandrà allà o "vinho verde", as suas cervejas i bones converses.

Em pregunto com serà la ciutat d'aquí uns anys, quan ja faci temps que no hi visc. Quina sensació em recorrerà per dins quan trepitgi de nou aquest paviment, amb records amuntegats a casa cantonada.

Aquests dies el vent comença a dur olor a comiat, i entre la colla està prohibit comentar quelcom similar a final d'erasmus. Tots tenim una estranya sensació a dins i lluitem per fer veure que no arriba, que el temps s'atura. Però tothom aprofita per anar a una festa -tot i que potser no tingui massa ganes-, per fer més fotos del compte, per somriure a mitja tarda.. perquè en el fons tots tenim la sensació que la majoria de les coses que fem, potser les fem per última vegada.

Construir i enderrocar per tornar a constuir.

divendres, 14 de maig del 2010

Boira de sexta feira

La nostàlgia vagareja en forma de boira. Sempre que plou, el pont vermell es veu només fins a la meitat, i els núvols l'abracen. El regust dels teus petons és quadriculat. Com el paviment lisboeta, testimoni de cada passa. També de cada passa enrere.
Les hores s'amunteguen en la pressa, els quilòmetres reclamen justícia. Els controls a Cisjordània són eterns. I jo vull abraçar els núvols....El meu nuvolet