Miserable misèria

World press photo '09

Rossega les entranyes,forada amb les potes enverinades i el quelícers maleïts. Escup foc i flames dins les visceres sense pietat, amb odi i fúria. Emvermelleix les putrefactes mucoses de l' estòmac i crida deixant anar un insult ensordidor dins una ànima tan buida que amb prou forces retorna "l'eco" de la flamarada.

Les cames fan figa en intentar avançar una passa.I un vent -que aquest cop no és del nord- t'empeny enrera amb força, amb violència ,acompanyat de puntes afilades de les roques que deixa anar el penya-ssegat de la injustícia.

Els budells, recargolats en si mateixos, amaguen i enfosqueixen els somnis, acidificant-los i obligant-los a desaparèixer en un vòmit liquós d'esperances i somriures.

La olor a mort es barreja amb misèria coagulada i ampolles de vidre d'inocència caduca. I les escletxes, abans únic bri de llum ara ocupades per la molsa de l'explotació tornen fosca la cambra i tanquen-a cops de porra corrupta- tota porta al demà

 

- Text de l'estiu, al tornar de Moçambic -

Per començar

Sures i t'ofegues en el mateix bassal d'oblit i combat. T'aixoplugues en trinxeres de guerra abandonades i mires al demà amb binocles. Esbufegues somnis que s'escapen, fugen en l'alè matiner i glaçat. Desdibuixes pentagrames amb mitjons gruixuts posats.

" No cojas la cuchara con la mano izquierda.

No pongas los codos en la mesa.

Dobla bien la servilleta.

Eso, para empezar. "

 

                                                                 (Gabriel Celaya)