Tu i l'avui

Avui que no és diumenge puc escriure al meu present. I gran part d'aquest present ets tu. A voltes penso que la vida no ha estat prou justa. Que no he fet les coses tan bé com per a envellir a prop teu.

Tens un cor tan gran, una manera d'estimar-me tan pura, i un saber agafar-me la mà -ben fort- tan digne de companya per a tota una vida... que no pot existir millor regal que despertar cada matí, i veure't dormir al meu costat.

Podria dir que ha estat difícil arribar fins aquí; però estaria mentint. És ben cert que els inicis van ser durs, perquè guanyar, implicava perdre. Perquè arriscar, implicava perdre. Perquè triar, implicava perdre. Però ara fas que el dia a dia sigui tan fàcil, estimada! Fas que caigui adormida cansada de tant riure, i que no calgui somniar amb temps millors perquè el present és extraordinari. Fas que m'emocioni al pensar en la manera en què sabem compartir i viure.

Fas que l'amor, vulgui dir més enllà del què havia viscut fins ara. Fas que avançar sigui l'única opció. Fas que el vers es quedi curt, i la poesia equipatge. Fas de finestra, estimada, per a que pugui veure el món d'aquest color. Per a que pugui batallar sense espasa.

Avui que no és diumenge puc escriure al meu present. I gran part d'aquest present ets tu.

Casa de Misericòrdia

La primera vegada

Ens vam trobar a la Plaça Catalunya,

davant de la filera de rellotges

que marcaven l'horari de les ciutats del món.

Ja no he parat de riure o de plorar per tu.

La lluna sempre ha estat als vidres freds

de les finestres de la nostra vida

com un d'aquells rellotges, que ara marquen

el passat i el demà del nostre amor.

En alguna ciutat del pensament

jo estaré estimant

quan marqui la teva hora solitària

l'esfera de la lluna sobre el mar.

Joan Margarit. 

Avisa-la

"Un día cualquiera, vengo a buscarte
dile a tu chico que vas a dejarle
coge tus cosas, escribe una nota
de despedida"