El món gira

i a voltes, es mareja d'anar en línia recta. I els baixos dels pantalons -sempre arrossegant- com aquesta nostàlgia de llums carbasses i no saber entendre un present massa ple de passat i amb boires de futur que difuminen el camí.

Amb por a les butxaques i guants per conduir. Que fa fred i les orelles porten records d'Irlanda.

Por de la por, que no hi cap a les butxaques. I avançar sense tu em fa anar enrere, i somriure és difícil i el nas de pallasso a la guantera ja no surt. S'ha tornat tímid.

I en Serrano ens recorda la luz de la ventana azul que siempre estaba abierta. I apago espelmes petites i l'encens consumeix el neguit deixant les cendres d'un berenar entre formulacions. Només les cendres.

I com a bomber frustrat em barrejo amb fums d'oblit i busco incansable -amb les mans- que hi pot romandre a sota. I mai no trobo tresors. I sempre trobo decepcions. I mai no trobo tresors.

I agafo avions en somnis. Quina son - bon dia!- agafem aquest avió.

¿Le parece a usted correcto que un ingeniero haga versos?

La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.

Si sigues con esa chica, te cerraremos las puertas.

Eso, para vivir.

( Gabriel Celaya )