Certa proximitat part III

Repassant els comentaris del bloc, veig que hi ha algú anònim que en demana la part III. Així que només llegir-ho m'he posat a editar-la. Espero -siguis qui siguis- que no et decebi gaire.

- Com estàs? Ha passat molt de temps!
- El suficient per a tancar ferides. Les cicatrius seran sempre visibles, suposo.
- D'això..sabies que aquest màster..?
- Doncs no, no en tenia ni idea que tu series la professora, si és el que et preguntaves.
-Em pregunto tantes coses..- Va pensar.

Canvia el posat. La situació comença a vestir-se d'intimitat i vol deixar clar que el temps no passa en va. Que aquest temps ha servit per a ..

- Em dirà doncs per a que m'ha fet venir? - Tornant al vostè que dibuixa fronteres.
- Ho faria si conegués la resposta.
- Vols saber el per què, oi?
- Suposo que si..
- És senzill. Perquè...

Dues copes amb el cava

Brindis

Més junts del que ningú no sabrà mai,

alcem les dues copes amb el cava.

veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.

Una dona i una dona* , en un instant

poden equivocar-se.

però l'instant, no tornarà mai més.

Joan Margarit

* Un home i una dona, al poema original.

"No te enamores de una mujer que viaje y/o escriba"

http://marialajuana.wordpress.com/2013/08/13/no-te-enamores-de-una-mujer-que-viaje-yo-escriba/

S'ha creuat avui enmig del camí. Potser ja fa temps que hi era. L'he volgut compartir aquí, per si busques dins aquesta pàgina respostes i dreceres.